A Picap acabem d'editar el nou recopilatori de Música Laietana - Zeleste amb grups com Orquestra Mirasol, Secta Sònica, Barcelona Traction, Música Urbana, Iceberg, Pau Riba, Gato Pérez, Toti Soler entre molts altres d'interessants. Aquí us passem el text introductori del recopilatori:

 

"La història a vegades ens traeix i és injusta amb els esdeveniments que succeeixen i que marquen un abans i un després en qualsevol expressió artística. Per això a vegades s’ha de fer una mirada al passat i revisar-la. En aquest aspecte, i entrant en el terreny musical, es pot dir que aquesta no ha estat justa amb tot el que va succeir a Barcelona durant els anys setanta, i que va donar com a fruit una generació de músics irrepetibles i una música interessant, de referència, innovadora i avantguardista.

 

Durant els anys setanta, Barcelona era una ciutat petita que va viure les acaballes de la dictadura franquista i la primera transició amb una explosió de llibertat, de gran experimentació i creativat.  Els últims anys de la dècada dels seixanta i els primers de la dels setanta van estar marcats per una primera onada de rock progressiu que no va acabar de desenvolupar-se, però que va crear un caldo de cultiu on diversos músics i formacions anirien forjant un univers musical nou. Tot aquest moviment va quatllar a partir de la creació de la sala Zeleste del carrer Argenteria.

 

El fundador i ideòleg d’aquest sala va ser Víctor Jou, que durant una estada a Londres (l’any 1970) va assistir a un concert dels Cream al mític Marquee i, impressionat pel local i  per tot el que havia viscut allà, va decidir obrir a Barcelona una sala on oferir música de tot tipus i donar sortida a tot el que estava passant a la ciutat. Zeleste va ser el punt de trobada de tots aquests artistes, el lloc de reunió, on podien tocar. En els pocs anys que va durar el moviment, Zeleste va crear una oficina de management, un segell discogràfic propi (Zeleste-Edigsa) i una escola de música. A més, la sala va ser un punt de referència pel on van passar la majoria d’artistes internacionals.

 

Però el més important, i el que ens ocupa, és el llegat musical que l’etapa de Zeleste ens ha deixat i que la història sembla haver oblidat, l’anomenada música laietana.

Ens preguntarem que què és la musica laietana i a què respon.  És realment difícil trobar una definició a tot plegat. Ara bé, si us sembla, podem intentar buscar unes referències i alguns conceptes que ens serveixin per tenir un punt de partida.

 

Primerament, és important destacar el que estava passant a l’escena musical internacional de finals dels seixanta i primers setanta per veure què és el que va influir als músics que es movien per aquella Barcelona underground.

 

El gran esdeveniment musical de finals dels seixanta, que va marcar un abans i un després, va ser la sortida del LP Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band, dels Beatles. Quan va irrompre al mercat, aquest treball va canviar el concepte de disc LP i va iniciar una revolució sense precedents. Va ser un disc conceptual, d’avantguarda, i que trencava la barrera de les cançons de tres minuts.

 

En el terreny del rock més elèctric, artistes com Jimmy Hendrix també marcarien un abans i un després a la història de la música. A banda d’aquests, però, n’hi havia d’altres com Bob Dylan...

 

No obstant, l’impacte més fort que van rebre els músics de l’escena barcelonina va venir dels músics vinculats al jazz més experimental i novedós. In a Silent Way, de Miles Davis, va ser el punt de partida al que s’afegirien altres treballs del propi Davis com  Bitches Brew, grups com la Weather Report de Joe Zawinul i Wayne Shorter, els Return to Forever de Chick Corea o Herbie Hancock.

 

Tots aquests valors musicals i altres influències com Soft Machine, els ritmes llatins, les formes caribenyes, elements sonors del nord d’Àfrica i, per descomptat, el so mediterrani i la música tradicional catalana i espanyola, van donar com a resultat una música experimental nova i diferent que coneixem amb el nom de música laietana.

 

Però el millor serà que ens deixem de definicions i que cadascú disfruti d’aquest recopilatori i que n’extregui les seves propies conclusions. Això sí, tasteu-lo amb calma i preneu-lo molt a poc a poc. Asseieu-vos en un lloc còmode i deixeu-vos emportar pels sons i les melodies d’aquest recull musical."

 

autor del text: Àlex Gomez Font