Xicranda estrena nou disc "Al Mestre Roglan"

Van descobrir ‘LA BARCA XICA’ abans de constituir-se formalment com a duet, ja fa una desena llarga d’anys, i sempre han cregut que, fins ara, era la seva havanera preferida. Aquesta admiració per l’obra del mestre Josep M. Roglan i del poeta Rafael Llop, fins i tot va jugar un paper important en l’elecció del seu nom artístic: XICRANDA, nom d’una planta d’origen sud-americà que produeix senzilles però atractives flors blaves i violetes, i que ha arrelat generosament a les contrades prop de la mediterrània, talment com ha passat amb les havaneres. XICRANDA sona una mica a barca XICA, o, si voleu, barca xica sona a XICRANDA.

Poc podien imaginar en Guillem Payaró (La Bisbal d’Empordà) i en Martí Santacana (Reus) que amb el pas del temps acabarien sent els primers divulgadors de l’obra inèdita de Josep M. Roglan, localitzada per la seva filla Gemma anys després de la seva mort. Una sèrie de circumstàncies encadenades els va fer coneixedors d’aquestes composicions, van decidir incorporar-les al seu repertori i que fossin també les protagonistes del seu primer enregistrament discogràfic que ha vist la llum a les primeries d’aquest estiu 2025. Es tracta de creacions que sorprenen per la seva bellesa i la qualitat poètica de les seves lletres, com no es podia esperar res més del compositor d’una de les havaneres més apreciades pel públic i que ja ha esdevingut d’habitual repertori de la majoria dels grups actualment actius... Com passarà segurament amb algunes de les peces d’aquest disc quan la gent comenci a fer-se-les seves. Calella, a la que hi dediquen la portada, el mar, les barques, els rems, les xarxes, les onades, la nostàlgia... configura el corpus de les lletres a les quals el mestre hi va posar música.

Guillem Payaró i Martí Santacana es van conèixer al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, i actualment, a banda de la seva faceta artística com a components del duet XICRANDA, es dediquen a la docència. El seu extraordinari bagatge musical garanteix el treball sòlid i rigorós que necessita qualsevol gènere musical: l’havanera especialment.